Categories
Publicacions

Faust & Torres-Tamarit (2024)

Faust, N., i Torres-Tamarit, F. (2024). Metrically conditioned /a/-syncope in Modern Hebrew compounds. Natural Language and Linguistic Theory. https://doi.org/10.1007/s11049-023-09607-z

L’article aborda el fet que en hebreu modern alguns noms presenten síncope obligatòria de /a/ en síl·labes obertes si són antepretòniques en una paraula simple. Les mateixes vocals es poden sincopar opcionalment en qualsevol síl·laba pretònica en membres no finals de compostos. L’estudi mostra que la síncope en compostos en hebreu omple un buit en la tipologia de posicions febles i proposa una anàlisi formal emmarcada en la Gramàtica Harmònica Gradient (Més informació). 

Categories
Publicacions

Vanrell & Prieto (2024)

Vanrell, M.M., i Prieto, P. (2024). Identifying question type: Evidence for temporal integration in the perception of intonation contours. Dins W. Elvira García i P. Roseano (Ed.), Avances metodológicos en fonética y prosodia (pp. 333-344). Editorial UNED.

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar el pes de la informació que es manifesta a través de l’accent prenuclear i nuclear quan els oients han d’identificar dos tipus d’oracions interrogatives, les interrogatives absolutes i les interrogatives parcials. Concretament, es varen dur a terme dos experiments, que exploraren si els oients mallorquins serien sensibles a les propietats accentuals de la partícula que [kə] vs. el pronom què [ˈkə] en les interrogatives absolutes i parcials respectivament. Mentre que l’experiment 1 va avaluar si els oients donarien més pes a la informació prenuclear quan la nuclear era ambigua, l’experiment 2 pretenia explorar el valor perceptiu dels diferents trossos de la informació prenuclear i nuclear de manera aïllada. Els resultats confirmen que els oients mallorquins poden aprofitar la part prenuclear del contorn mentre intenten descodificar el significat entonatiu, específicament en tasques d’identificació del tipus d’interrogativa. I, encara més important, s’observa que les propietats de processament de la part prenuclear del contorn es reforcen quan la part nuclear del contorn és ambigua. Aquest fet suposa evidència a favor que el processament de l’entonació implica una tasca activa d’integració temporal (en el sentit de Moore, 2003). Així doncs, podem considerar el processament perceptiu i la interpretació dels contorns entonatius com un procés d’integració temporal actiu i no unidireccional, que té en compte tots els components del contorn entonatiu (és a dir, tant prenuclears com nuclears) i que implica
comparacions automàtiques de les diferents parts tant cap endavant com cap endarrere al llarg de la cadena de la parla. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Calafat (2024)

Calafat Vila, R. (2024). El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX). Iberoamericana Vervuert.

Aquest treball aporta noves dades a la història social de la llengua catalana a Mallorca i Menorca durant els segles XVIII i XIX. En un període clau per a l’estandardització de les llengües d’Europa i de les identificacions lingüístiques, la llengua catalana queda sotmesa a unes lleis que pretenien eliminar-la dels àmbits referencials. Tot i això, els organismes locals i la consciència lingüística col·lectiva duen a terme accions de lleialtat lingüística (i cultural) al voltant de l’idioma propi. A partir d’un extens corpus documental, es constata l’abast de l’enfrontament entre dues realitats discursives i lingüístiques de forces desiguals (Estat i institucions locals). A més, es posa de manifest que els mallorquins, igual que ho varen fer altres pobles europeus sotmesos a processos de subordinació cultural, varen continuar amb l’ús escolar del llatí (i, per tant, del català) a les escoles com a estratègia per limitar l’abast de les polítiques estatals que exigien la universalització del castellà. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Dyachenko et al. (2024)

Dyachenko, S. V., Pronina, M., Knyazev, S. V. (2024). Dissimilative model for unstressed vowels: three Russian dialects. Russian Linguistics, 48:10 https://doi.org/10.1007/s11185-024-09294-3

Aquest article analitza els sistemes preaccentuats de tres parts de Rússia, les regions de Smolensk, Tambov i Kostroma, que es troben a una distància màxima entre si. Els resultats de les anàlisis auditives, instrumentals i estadístiques donen suport a la hipòtesi inicial de la fonologització contínua de fenòmens fonètics. Així, en els dialectes amb oposició fonològica de vocals preaccentuades del tipus de Jizdra, s’observen algunes traces de la dependència coarticulatòria inicial, que es manifesten en la presència de contrasts quantitatius estadísticament significatius, que no coincideixen amb la línia de fonologització; concretament es tracta de contrasts de durada de les vocals preaccentuades abans de vocals altes i mitjanes tòniques. A més, en dialectes amb sistemes dissimilatoris, es detecten contrasts de qualitat (observables en el valor del primer formant) estadísticament significatius, que són testimoni de fenòmens assimilatoris així com de l’efecte de l’articulació secundària de la següent consonant en la realització de la vocal preaccentuada. Així doncs, la distribució de les vocals preaccentuades en relació amb la posició que ocupen es pot manifestar fonèticament de tres maneres diferents, mitjançant la durada, mitjançant la qualitat vocàlica o a través d’ambdues. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Vanrell Pissarra (2014)

Vanrell, M.M. (2024). El català com a llengua marcada entre els joves de les Illes Balears. Pissarra, 163, 14-16.

L’article resumeix en cinc punts els resultats de l’estudi Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Per concloure, es presenten algunes recomanacions estratègiques i actuacions que han d’orientar les futures polítiques lingüístiques a les Illes Balears. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades (2024)

Cremades, E. (2024). Treballar la competència comunicativa mitjançant Flip i Padlet: una experiència pràctica. Dins E. Chiner & I. Sánchez-López (ed.). Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (pp. 157-170). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol reflexiona sobre l’ús de les diverses eines educatives que tenim en línia per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge de les llengües i presenta una experiència docent duta a terme en el marc de l’assignatura de Llengua Catalana del primer curs del doble grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears, consistent en l’ús de Flip i Padlet per contribuir al desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’alumnat. Mostra com, a més de proporcionar espais de comunicació fora de l’aula, l’ús d’aquestes eines permet tenir un registre acurat de l’evolució personal i col·lectiva dels estudiants al llarg del curs, incrementa les possibilitats d’autovaluació i coavaluació, i pot contribuir, en última instància, a augmentar la seguretat lingüística de l’alumnat. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Mañas-Navarrete et al. (2024)

Mañas Navarrete, I., Rosado Villegas, E., Mujcinovic, S., i Fullana Rivera, N. (2024). Acquisition of modal readings of the Imperfect tense in L2 Spanish, Language Acquisition, DOI: 10.1080/10489223.2024.2319617

El contrast aspectual entre l’imperfet i el pretèrit és un dels temes més estudiats en la recerca sobre l’adquisició del castellà com a llengua segona (L2). No obstant això, hi ha pocs treballs centrats a descriure l’adquisició dels usos modals de l’imperfet per parlants amb el castellà com a L2. En aquest treball s’investiga l’adquisició dels valors de cortesia, evidencialitat i modalitat contrafactual de l’imperfet per part d’aprenents de castellà amb el rus com a llengua inicial (L1). Concretament, aquest estudi examina el grau d’acceptabilitat de les formes d’imperfet en contextos modals per part de tres grups d’aprenents de castellà amb un nivell avançat. Els resultats demostren que només l’imperfet de cortesia aconsegueix un grau d’acceptació similar al dels parlants nadius. El nivell alt de lexicalització de determinades formes d’imperfet, que en algunes situacions comunicatives funcionen com a rutines pragmàtiques, és el que sembla facilitar la tendència observada. En canvi, les formes d’imperfet evidencials i contrafactuals suposen un desafiament més important per als aprenents. Els resultats de l’estudi indiquen que a) les formes d’imperfet no es reconeixen com a alternatives legítimes per marcar l’evidencialitat i els valors contrafactuals i b) reflecteixen un mapeig forma-funció parcial pel que fa al coneixement dels aprenents sobre l’imperfet i els valors que pot manifestar. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Vanrell, M.M. (2024). Ressenya de L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques. Caplletra, 76, 363-368.

Vanrell, M.M. (2024). Ressenya de L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques, de Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons-Moll (Ed.) (2021). Caplletra, 76, 363-368.

La ressenya presenta el volum L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques, editat per Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons-Moll i publicat a Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquest monogràfic permet entendre la influència que el contacte de llengües, la necessitat de donar nom a noves realitats, fets o conceptes, o la generalització de l’aprenentatge de llengües estrangeres poden tenir en el cabal lèxic i en les característiques fonològiques i fonètiques de les unitats que l’integren. L’objectiu del volum va més enllà d’oferir una llista de les estratègies d’adaptació que s’apliquen en les diferents llengües i, com expressen les coordinadores en les pàgines introductòries, també pretén servir de diagnòstic per visualitzar la productivitat dels fenòmens fonològics que caracteritzen una llengua concreta, mostrar de quina manera determinats canvis s’ajusten a principis universals i preveure quins seran els patrons que apareixeran en l’adquisició d’una llengua addicional. Ben segur que es convertirà en una obra de referència i en una eina de treball indispensable per a investigadors, professors, estudiants i usuaris professionals i no professionals de la llengua. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cuberos, Rosado & Mañas

Cuberos Vicente, R., Rosado Villegas, E., i Mañas Navarrete, I. (2024). Towards a graded lexical inventory of multi-word combinations. The distribution of collocations across Spanish CEFR levels, International Journal of Applied Linguistics.

Les col·locacions han adquirit una importància cada cop major en la nostra comprensió de l’aprenentatge de llengües estrangeres. A l’hora d’establir objectius d’aprenentatge de vocabulari, encara sorgeixen dubtes sobre com abordar les col·locacions. Aquest article explora la distribució de les col·locacions en la producció en espanyol de la L1 i la L2 amb l’objectiu últim d’informar el disseny d’inventaris lèxics graduats de combinacions multiparaula. Per això, s’exploren tres propietats definidores de les col·locacions en les dades de producció de la L1 i la L2, així com a través de diferents nivells de competència en la L2: l’estructura sintàctica, la transparència semàntica i la força de l’associació. Els resultats indiquen que hi ha un augment de la densitat i la diversitat col·locacional, però que les característiques aïllades de les col·locacions no prediuen el domini de la L2. Els resultats suggereixen la necessitat d’avaluar l’ús de col·locacions amb un alt nivell de granularitat. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Mañas & Sell (2024)

Mañas Navarrete, I., i Sell, M.-V. (2024). Técnicas básicas de procesamiento del lenguaje natural en el análisis de menciones a mujeres en lecturas graduadas de ELE, Estudios de Lingüística Aplicada, 78, 45-76.

Les anàlisis de la representació dels gèneres en materials d’ELE s’han vist fins ara limitades pels mètodes de recompte manual. Aquest estudi abandona aquests mètodes i analitza la representació dels gèneres en un corpus compost per 47 lectures graduades per a estudiants d’ELE aplicant tècniques bàsiques de processament del llenguatge natural basades en el treball de Lucy, Demszky, Bromley i Jurafsky (2020). S’examinen les diferències a l’espai dedicat a cadascun dels gèneres i la seva evolució en el temps. Així mateix, s’analitza el valor explicatiu del sexe dels protagonistes sobre la distribució de mencions d’homes i de dones. Els resultats mostren que, fins i tot quan el protagonisme és compartit, les dones apareixen menys representades. Aquesta investigació aporta a més un conjunt d’eines d’anàlisi automàtica de textos que queda a disposició de la comunitat per a l’anàlisi d’altres textos o per adaptar-los a l’anàlisi de diferents aspectes de la llengua per tal d’aprofundir en la caracterització dels materials d’ELE. (Més informació).