Categoria: Calendari

El posicionament i la connectivitat a diferents etapes educatives

La publicació de l’últim informe PISA deixa constància del retrocés en els resultats de lectoescriptura a tot l’Estat. Els problemes que es registren a l’Educació Primària, lluny de mitigar-se a etapes educatives posteriors, sembla que es perpetuïn a secundària i fins a l’educació universitària. Estudiants de tots els nivells presenten problemes amb determinades convencions del discurs escrit, que són considerades indicadors de desenvolupament i predictors de la qualitat dels textos: l’organització de la informació i l’ús de recursos específics, com els marcadors discursius i, més àmpliament, les marques de connectivitat. Aquests elements contribueixen a la cohesió del text i guien la interpretació de les relacions entre les seves parts. Des de la recerca educativa, és important caracteritzar el repertori d’aquests recursos i analitzar les seves funcions per tal d’obtenir evidència empírica sòlida sobre el desenvolupament de l’escriptura. Aquest coneixement permetrà dissenyar i implementar intervencions educatives més eficaces i amb més garanties de millora de la qualitat dels textos. Presentarem en aquest seminari els resultats sobre la connectivitat i el posicionament en produccions escrites de 181 estudiants de primària, secundària i universitat. Es pararà especial atenció en les trajectòries evolutives en la connexió intra i interoracional, així com en els mecanismes emprats per inserir la veu de l’autor en el text.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

La llengua com a símbol: autenticitat i anonimat en els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer

L’Alguer és un enclavament lingüístic (Argenter, 2008; 2010), atesa la diversitat lingüística que acull des d’antic. De fet, és l’única ciutat sarda que ha mantengut la llengua catalana al llarg dels segles, tot i que d’ençà de la dècada de 1950 i posteriors ha patit un procés de substitució lingüística que actualment és molt avançat (Grossmann, 1983; Chessa, 2008), com posa de manifest la poca presència que té la llengua catalana en la societat algueresa. No obstant això, el poc ús contrasta amb una actitud positiva que, pel que sembla, és fruit d’un discurs políticament correcte (Chessa & Simon, 2014). En aquest seminari, doncs, s’exposaran les principals ideologies lingüístiques que configuren els imaginaris sociolingüístics de la societat algueresa a partir dels resultats d’un estudi qualitatiu basat en un conjunt de grups de discussió i entrevistes individuals que es dugueren a terme el mes de juny de 2022. A més, ens centrarem especialment en els discursos d’autenticitat i anonimat (Gal & Woolard, 2001), que permeten explicar per què les actituds positives no aconsegueixen canviar el comportament lingüístic dels algueresos, en part perquè la percepció que tenen de les diferents llengües (català, sard i italià) en condiciona l’ús i el valor social, cultural i polític.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

El fraseig prosòdic en bretó

En aquest seminari, presentarem els resultats preliminars d’una tasca de producció dissenyada amb l’objectiu d’estudiar el fraseig prosòdic de les declaratives neutres de focus ample en bretó, una llengua celta en perill d’extinció parlada a l’oest de Bretanya, a l’Estat francès. L’estudi de la interfície sintaxi-prosòdia del bretó és rellevant des del punt de vista teòric i tipològic, ja que és una llengua de verb en segona posició que també admet, en casos concrets, un ordre de mots amb verb inicial, no marcat en les altres llengües celtes. Hem identificat el sintagma fonològic com el domini d’assignació dels accents tonals, ascendents (LH*), i hem trobat que els sintagmes fonològics de dos mots prosòdics es realitzen amb un sol accent tonal. Els sintagmes fonològics en bretó tenen el nucli a la dreta (és el segon membre del sintagma el que rep l’accent tonal), llevat que el segon membre sigui un mot funcional (un auxiliar o una còpula), en què el primer membre (un subjecte o un verb) està accentuat. Si un mot funcional apareix en posició inicial d’oració (una còpula), s’integra exhaustivament en un sintagma fonològic i rep un accent tonal.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Cicle de cinema

Lingüística i Llengües

El projecte, començat en el primer semestre del curs 2017-2018, consisteix en un cicle de cinema sobre lingüística i llengües. Els destinataris són, en primer terme, els alumnes del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i, en segon terme, alumnes en general interessats en les llengües i/o en la lingüística com són ara els estudiants de Psicologia, Educació, Filosofia i, en general, alumnes els interessos i els estudis dels quals versin sobre la llengua.

Mitjançant aquesta activitat pretenem no només acostar les llengües i la recerca en lingüística a la societat, sinó també involucrar el públic general en el pensament científic. Amb la finalitat, doncs, d’obrir camins a la difusió de la cultura científica i seguint l’estructura del cicle de cinema organitzat en el primer quadrimestre del curs acadèmic 2017-2018, es projectaran dues pel·lícules prèviament introduïdes per professors i/o investigadors d’un dels dos Departaments de la UIB, que aniran seguides d’una tertúlia moderada pel professor encarregat d’introduir la pel·lícula. En aquesta tertúlia es debatran les qüestions més rellevants de la pel·lícula que tenguin a veure amb la lingüística i la llengua, però també aspectes cinematogràfics.

Dimecres 29 de novembre de 2023, a les 15 hores

La Gomera (2019)

És  una pel·lícula romanesa dirigida per Corneliu Porumboiu.

El protagonista d’aquest llargmetratge és Cristi, un policia romanès que col·labora de manera secreta amb la màfia i que està involucrat en una estafa de blanqueig de diners a La Gomera. Des de Romania viatja fins a La Gomera per comunicar-se amb la màfia i així treure de la presó Zsolt, un home de negocis que és l’únic que sap on estan amagats 30 milions d’euros. Per poder comunicar-se amb la màfia canària sense ser descobert, haurà d’aprendre el xiulet gomerenc (el silbo gomero), llenguatge xiulat originari de la zona.

Presentadora: Isabel Crespí Riutort (Universitat de les Illes Balears)

Dijous 14 de desembre de 2023, a les 16 hores

Sueño en otro idioma (2017)

És una pel·lícula mexicana dirigida pel cineasta mexicà Ernesto Contreras i escrita pel guionista Carlos Contreras. La pel·lícula aborda la història de Martín, un jove lingüista que viatja a un poble de l’Estat de Veracruz, Mèxic, per a entrevistar els últims parlants d’una llengua indígena: el zikril. No obstant això, les úniques dues persones que parlen la llengua són vells amics que estan barallats per un incident que va ocórrer cinquanta anys enrere. Per a conservar el zikril, Martín s’esforça per reconciliar a tots dos amb l’ajuda de la neta d’un d’ells.

Presentadora: Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears)

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Guillem Cifre de Colonya

La projecció de les pel·lícules serà en versió original subtitulada.

The linguistic vs. sociocognitive nature of expressive pragmatics: what is it about in the preschool years?

Pragmatics – the ability to use language socially –involves both the linguistic and social aspects of human communication. Developmental literature has explored the interplay between children’s pragmatic, structural language, and social cognition skills. However, the focus has largely been on receptive pragmatic domains and verbal, non-multimodal language. We know much less about the acquisition of expressive pragmatics and its relationship with multimodal language (i.e., prosody and gesture). We will go through a series of studies that explore expressive pragmatic abilities during early preschool years (ages 3– 4), in relation to social cognition and language, both structural and multimodal, using different descriptive, correlational, and training approaches. We will seek to provide insights into the developing architecture of pragmatics and answer the question about the cognitive status of the expressive pragmatic ability.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Dialectología y variación: marcos, técnicas y logros

El estudio de la variación lingüística en su conjunto como la geolingüística en particular, se ha abordado partiendo de diversos marcos y presuposiciones teóricas, que muchas veces se complementan, pero que en otras ocasiones chocan frontalmente. Partiendo de un punto de vista historicista, diacrónico, la geolingüística ha evolucionado a marcos que se basan en la realidad sincrónica de la lengua. En cuanto a la metodología, ha pasado de utilizar criterios subjectivos en la elección de las características a criterios más objetivos basándose en grandes masas de datos, a la par que ha añadido el punto de vista cuantitativo como complemento del cualitativo en la tarea de diferenciar áreas dialectales y clasificar dialectos. El uso de métodos computacionales ha ayudado en la actualización de los procedimientos y en logros que hace bien poco eran impensables. En la exposición se analizarán las aportaciones y las deficiencias de cada marco teórico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano

Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB