El fraseig prosòdic en bretó
En aquest seminari, presentarem els resultats preliminars d’una tasca de producció dissenyada amb l’objectiu d’estudiar el fraseig prosòdic de les declaratives neutres de focus ample en bretó, una llengua celta en perill d’extinció parlada a l’oest de Bretanya, a l’Estat francès. L’estudi de la interfície sintaxi-prosòdia del bretó és rellevant des del punt de vista teòric i tipològic, ja que és una llengua de verb en segona posició que també admet, en casos concrets, un ordre de mots amb verb inicial, no marcat en les altres llengües celtes. Hem identificat el sintagma fonològic com el domini d’assignació dels accents tonals, ascendents (LH*), i hem trobat que els sintagmes fonològics de dos mots prosòdics es realitzen amb un sol accent tonal. Els sintagmes fonològics en bretó tenen el nucli a la dreta (és el segon membre del sintagma el que rep l’accent tonal), llevat que el segon membre sigui un mot funcional (un auxiliar o una còpula), en què el primer membre (un subjecte o un verb) està accentuat. Si un mot funcional apareix en posició inicial d’oració (una còpula), s’integra exhaustivament en un sintagma fonològic i rep un accent tonal.
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB