Autor: mm.vanrell

Corbera, J. (2023).Junts i juntes (és a dir, separats). Llengua Nacional, 123, 20-22.

Al volum 123 de la revista Llengua Nacional, Jaume Corbera hi publica l’article «Junts i juntes (és a dir, separats)», que fa referència a la qüestió del desdoblament de gènere que han adoptat certes llengües romàniques i se centra en el cas del català. L’autor critica aquesta pràctica, ja que considera que no hi ha hagut confusions en l’ús del masculí genèric en la llengua catalana. Així mateix, Corbera elabora una recensió de la guia Llenguatge per la igualtat Guia general, de l’Institut Balear de la Dona, que promou el desdoblament i proposa evitar l’ús d’adjectius de doble forma (més informació). 

Solivellas, I. (2023). Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari. Estudis Romànics, 45, 171-198.

La contribució d’Ivan Solivellas a la revista Llengua & Literatura,«Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari», té com a objectiu principal establir un inventari dels prefixos a través d’una aproximació teoricodescriptiva. L’article comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva i, tot seguit, proposa una definició del concepte de prefix. A més, classifica els diferents tipus de prefixos segons siguin més o menys prototípics. Seguidament, s’estableix un inventari dels prefixos en català, tenint en compte diferents característiques (més informació). 

Hamann, S., i Torres-Tamarit, F. (2023). Merger in Eivissan Catalan: an acoustic analysis of the vowel systems of young native speakers. Phonetica, 80(1-2), 43-78.

Silke Hamann i Francesc Torres-Tamarit han publicat «Merger in Eivissan Catalan: an acoustic analysis of the vowel systems of young native speakers» a Phonetica: International Journal of Phonetic Science. En aquesta publicació, els autors presenten el primer estudi acústic sobre el sistema vocàlic del català d’Eivissa i demostren que s’ha passat d’un sistema tradicional de vuit vocals contrastives a un de sis. Es tracta, per tant, d’un primer pas per a comprendre els processos de canvi i variació lingüístics en català dins del context concret de les Pitiüses (més informació).