Vanrell, M.M., i Prieto, P. (2024). Identifying question type: Evidence for temporal integration in the perception of intonation contours. Dins W. Elvira García i P. Roseano (Ed.), Avances metodológicos en fonética y prosodia (pp. 333-344). Editorial UNED.
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar el pes de la informació que es manifesta a través de l’accent prenuclear i nuclear quan els oients han d’identificar dos tipus d’oracions interrogatives, les interrogatives absolutes i les interrogatives parcials. Concretament, es varen dur a terme dos experiments, que exploraren si els oients mallorquins serien sensibles a les propietats accentuals de la partícula que [kə] vs. el pronom què [ˈkə] en les interrogatives absolutes i parcials respectivament. Mentre que l’experiment 1 va avaluar si els oients donarien més pes a la informació prenuclear quan la nuclear era ambigua, l’experiment 2 pretenia explorar el valor perceptiu dels diferents trossos de la informació prenuclear i nuclear de manera aïllada. Els resultats confirmen que els oients mallorquins poden aprofitar la part prenuclear del contorn mentre intenten descodificar el significat entonatiu, específicament en tasques d’identificació del tipus d’interrogativa. I, encara més important, s’observa que les propietats de processament de la part prenuclear del contorn es reforcen quan la part nuclear del contorn és ambigua. Aquest fet suposa evidència a favor que el processament de l’entonació implica una tasca activa d’integració temporal (en el sentit de Moore, 2003). Així doncs, podem considerar el processament perceptiu i la interpretació dels contorns entonatius com un procés d’integració temporal actiu i no unidireccional, que té en compte tots els components del contorn entonatiu (és a dir, tant prenuclears com nuclears) i que implica
comparacions automàtiques de les diferents parts tant cap endavant com cap endarrere al llarg de la cadena de la parla. (Més informació).