Autor: gresib.cdsib

Categories
Publicacions

Cremades, E. (2022). La situació del català a les Illes Balears. Saó, (485), 26-29.

Cremades, E. (2022). La situació del català a les Illes Balears. Saó, (485), 26-29.

Elga Cremades publica a la revista Saó l’article «La situació del català a les Illes Balears», que tenia com a objectiu reflexionar sobre la situació de la llengua catalana en cadascun dels territoris del domini lingüístic, l’article fa un repàs de la situació de la llengua catalana a les Illes Balears, tot tenint en compte les dades de l’EULIB 2014 (que són les darreres dades sociolingüístiques de gran escala de què disposem) i posant de manifest el contrast que hi ha entre els coneixements de català de la població i l’ús real que es fa d’aquesta llengua, un contrast especialment rellevant entre la població més jove (més informació).

Categories
MES Publicacions

Sastre-Roig, A., Amengual, C., Vanrell, M.M. (2022). Dones marroquines a Mallorca: una primera aproximació a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de gènere. Resercle. Revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera, (3), 4-25.

Sastre-Roig, A., Amengual, C., Vanrell, M.M. (2022). Dones marroquines a Mallorca: una primera aproximació a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de gènere. Resercle, (3), 4-25.

S’ha publicat en la revista Resercle l’article «Dones marroquines a Mallorca: una primera aproximació a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de gènere», elaborat perAina Sastre-Roig de Lluís, Catalina Amengual i Maria del Mar Vanrell. Les autores analitzen alguns factors que influeixen, condicionen i faciliten l’aprenentatge i ús de la llengua catalana a Mallorca per part del col·lectiu de dones marroquines (més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Xico i Teresa

Seminari en línia del GRESIB a càrrec de Teresa Cabré i Francesc Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona, Centre de Lingüística Teòrica).

Les sigles són el resultat d’un procés productiu d’escurçament d’un sintagma nominal en què les lletres inicials dels mots lèxics que el constitueixen formen un mot nou. Les sigles instancien dos tipus d’estructura: acrònims, en què les lletres que componen la sigla formen un mot d’arrel simple amb un sol accent (p. ex. UNESCO, ETA, NASA, GESTAPO, FAQ, AFI, etc.), generalment de dues o tres síl·labes; i inicialismes, en què les lletres que componen la sigla formen un mot compost constituït pel nom d’aquestes lletres (p. ex. BBC, DNI, FBI, IMB, LP, NBA, etc.). La majoria d’aquestes sigles són mots compostos de dues o tres lletres i esporàdicament de quatre. El propòsit d’aquest estudi preliminar és esbrinar, a partir de dades obtingudes en una tasca de lectura, el comportament prosòdic dels inicialismes i analizar-lo per mostrar les restriccions generals que el regeixen.

Enllaç al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Seminari Virtual Del GRESIB a Càrrec de Natxo Sorolla