Etiqueta: 2022

Cremades, E. (2022). La situació del català a les Illes Balears. Saó, (485), 26-29.

Elga Cremades publica a la revista Saó l’article «La situació del català a les Illes Balears», que tenia com a objectiu reflexionar sobre la situació de la llengua catalana en cadascun dels territoris del domini lingüístic, l’article fa un repàs de la situació de la llengua catalana a les Illes Balears, tot tenint en compte les dades de l’EULIB 2014 (que són les darreres dades sociolingüístiques de gran escala de què disposem) i posant de manifest el contrast que hi ha entre els coneixements de català de la població i l’ús real que es fa d’aquesta llengua, un contrast especialment rellevant entre la població més jove (més informació).

Castell, X. (2022). Joves i llengua: un estat de la qüestió. Eines per a l’esquerra nacional, (43), 30-41.

Aquest article es planteja com a objectiu principal establir un estat de la qüestió sobre els estudis realitzats en els darrers anys que retraten la situació sociolingüística del jovent dels Països Catalans i que es proposen analitzar quins són els factors que l’expliquen. Lluny de voler oferir un inventari exhaustiu dels diferents estudis que s’han dut —i es duen— a terme sobre el tema o d’oferir-ne una anàlisi intensiva, la intenció d’aquestes pàgines és contribuir a la
divulgació d’aquest tipus de treballs i dades que hom percep útils i necessaris en el camí cap a la normalització lingüística de la llengua catalana (més informació).

Solivellas, I. (2022). Els formants cultes: autonomia o posició fixa. Llengua i literatura, 49-69.

Els diferents estudis sobre la composició culta posen èmfasi en el fet que els formants poden ocupar tant una posició inicial com final, la qual cosa els diferencia clarament de l’afixació, atès que els afixos tenen una posició fixa. Amb aquest treball pretenem comprovar si realment la majoria dels formants gaudeixen d’aquesta versatilitat, per tal de determinar si es tracta d’una característica realment definidora d’aquestes partícules o si, per contra, més aviat és un tret que només presenta un conjunt reduït de casos. Per això, analitzarem els formants que recullen diferents obres lexicogràfiques en català i compararem quins casos apareixen només en una única posició i quins, per contra, poden ocupar-ne dues. En aquest sentit, proposem un estudi que parteix de l’anàlisi lexicogràfica d’aquestes unitats, que completarem amb una anàlisi contrastiva de la posició que ocupen en els compostos de què participen, car intuïm que realment només un nombre limitat de casos gaudeix d’autonomia posicional i que, per tant, no és una característica que sigui definidora a l’hora de parlar dels formants. A més, també analitzarem el tractament que han de tenir les unitats amb posició variable, ja que, si bé actualment s’ha considerat que són un mateix formant, també podria plantejar-se el fet que, en el fons, actualment siguin dos formants que, tot i tenir un mateix origen, siguin diferents per la posició i la funció sintacticosemàntica que desenvolupen en les diferents combinacions.