Categoria: Publicacions

Llull Febrer, A., Barceló-Coblijn, L., i Cremades, E. (2025). Williams Syndrome and Agreement: The Case for Spanish Speakers. Languages, 10(7), 151. https://doi.org/10.3390/languages10070151

Aquest treball examina la concordança de gènere i nombre en el discurs espontani oral d’adults hispanoparlants amb la síndrome de Williams, en comparació amb parlants amb desenvolupament típic, a través de l’anàlisi de mostres de parla espontània. Els resultats indiquen que els parlants amb síndrome de Williams segueixen uns patrons molt similars als dels parlants amb desenvolupament típic, amb percentatges d’error molt baixos en tots dos grups. En aquest sentit, es considera que les discrepàncies observades podrien deure’s a la variabilitat individual més que no pas a dèficits específics de la condició. Els resultats pretenen contribuir al debat, encara vigent, sobre les habilitats lingüístiques en la síndrome de Williams. (Més informació). 

Cremades, E., Solivellas, I., i Tudela-Isanta, A. (2025). Ideas y prejuicios sobre la lengua: dos propuestas didácticas para trabajar la competencia sociolingüística en secundaria. Dins E. Aguilar-Mediavilla, M. Salmerón, M. Valera Pozo, M. del Mar Vanrell i J. Vidal-Conti (Eds.), Investigación educativa en red frente a los desafíos de la educación (pp. 239–254). Octaedro.

Aquest capítol aborda les actituds i els prejudicis lingüístics entre els joves de les Illes Balears (15-29 anys), centrant-se en el català i el castellà. Basat en el projecte AULIJOVIB, l’estudi revela que els joves tendeixen a associar el català amb l’autenticitat i el castellà amb l’anonimat, cosa que influeix en les seves actituds i comportaments lingüístics. Per aquesta raó, aquest article es planteja dos objectius principals: descriure les ideologies lingüístiques dels joves de les Balears i dissenyar dues activitats didàctiques per treballar la competència sociolingüística a classe per tal de promoure la diversitat lingüística i el respecte a l’aula. Ambdues propostes es plantegen mitjançant activitats col·laboratives i reflexives: la primera se centra en els prejudicis lingüístics i la segona aborda la llengua estàndard. (Més informació). 

Cremades, E. (2025). Prescriptive Syntax in the Public Audiovisual Media of the Balearic Islands. Dins C. Mateo-Guillen i A. Cortijo Ocaña (Eds.), Challenges of Educational Innovation in Contemporary Society (pp. 299-318). IGI Global Scientific Publishing. https://doi.org/10.4018/979-8-3373-0705-3.ch014

En aquest capítol s’examina l’assimilació de normes prescriptives sintàctiques en els mitjans audiovisuals de les Illes Balears, amb el focus en el discurs semiformal, un context que se situa entre la formalitat de les emissions informatives i la informalitat de les converses quotidianes. S’analitza un corpus d’aproximadament 450 minuts, derivat de 45 programes diferents, per detectar la presència de 27 trets sintàctics que tradicionalment es consideren problemàtics en català. Els resultats revelen que, contràriament a les expectatives inicials, la majoria de les característiques presenten un grau d’assimilació de moderat a alt, amb només sis fenòmens sintàctics amb un nivell baix d’implementació. A més, l’estudi identifica factors clau que contribueixen a l’assimilació d’aquestes normes, com el valor funcional, la similitud amb el castellà i la difusió geogràfica i social prèvia. En canvi, els trets que contrasten amb el castellà o que estaven menys integrats durant el període de codificació mostren una assimilació més feble. (Més informació). 

Salvà, S. (2025). Majorcan Catalan: A window to analyse past participle agreement as an epiphenomenon. Dins M. Russo i S. Ulfsbjorninn (Eds.), Romance minority languages: A challenge for linguistic theory [Volum especial]. Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics, 11(3), 1–34. https://doi.org/10.5565/rev/isogloss.415

L’ús de la concordança de participi passat en el català de Mallorca ha disminuït durant els darrers cent anys quan l’objecte resta in situ, però es manté amb molta més força quan l’objecte s’anteposa. L’objectiu d’aquest article és analitzar críticament els estudis anteriors sobre la concordança de participi, per sintetitzar-los i proporcionar una nova anàlisi formal, prou flexible per explicar les dades de diverses varietats romàniques: la conclusió és que la concordança de participi no és un fenomen unificat, sinó un epifenomen, que es pot considerar com el subproducte de diversos mecanismes sintàctics. (Més informació). 

Cremades, E., i Barceló-Coblijn, L. (2024). Una primera aproximación descriptiva a la morfosintaxis de los hablantes de catalán y español con síndrome de Williams. RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 23, 76-100. https://doi.org/10.58859/rael.v23i1.640

Aquest treball pretén determinar si existeixen diferències en la producció d’errors morfosintàctics i en la complexitat de les estructures oracionals entre els parlants amb síndrome de Williams i els parlants amb desenvolupament típic. La síndrome de Williams, un trastorn del neurodesenvolupament produït per la deleció de material genètic al cromosoma 7, ha general debat en relació amb el llenguatge, ja que alguns autors suggereixen que és un aspecte preservat, mentre que d’altres defensen que sí que està afectat. Aquest treball constitueix, per tant, una aportació més a aquest debat. Per fer-ho, s’analitzen 30 mostres de parla espontània mitjançant l’anàlisi d’errors. Els resultats mostren que, en general, els parlants amb síndrome de Williams produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb desenvolupament típic i que, a més, aquests errors solen ser de tipus diferent. Tot plegat suggereix que la capacitat sintàctica de les persones amb síndrome de Williams difereix, almenys en part, de la de les persones amb desenvolupament típic. (Més informació). 

Amer-Borràs, A., Melià, J., i Vanrell, M. M. (2024). El pensament sociolingüístic de Josep Massot i Muntaner. Randa, 91, 135–168.

Josep Massot i Muntaner és una figura indiscutible en l’estudi de la
història, la llengua i la cultura catalanes. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la contribució de la seva obra al coneixement i als debats sociolingüístics. En primer lloc, s’han explorat les seves incursions en la sociolingüística des d’una perspectiva històrica, abordant qüestions com la unitat, el nom, les funcions i les reivindicacions entorn de la llengua. A continuació, s’han analitzat algunes de les conseqüències de la repressió a Mallorca en l’ús públic de la llengua catalana, així com les aportacions a la llengua catalana d’algunes figures que Massot considerava rellevants. Finalment, l’obra de Massot ha permès visibilitzar el sistema de creences socials sobre les diferents llengües que compartien determinats grups de la societat mallorquina en moments històrics concrets. Per concloure, els autors reividiquen el valor documental de l’obra de Massot per als estudiosos de la sociolingüística i disciplines afins, així com la seva capacitat per aclarir
malentesos, evitar prejudicis, desmuntar manipulacions i matisar la imatge que sovint s’ha volgut projectar d’algunes personalitats insulars. (Més informació).