Categoria: Publicacions

Cremades, E. (2023). Ressenya de Plurilingual classroom practices and participation, de Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.) (2021). Resercle, 4, 108-110.

La ressenya presenta el volum Plurilingual classroom practices and participation, editat per Dolors Masats i Luci Nussbaum i publicat a l’editorial Routledge. El volum proporciona una visió holística i aprofundida de l’educació plurilingüe, des de les aules de primària fins a les pràctiques plurilingües a la universitat. Malgrat que se centra en el context de Catalunya, els resultats i les reflexions que es fan en els diversos capítols del llibre es poden extrapolar a altres entorns plurilingües, com les Illes Balears o el País Valencià. (Més informació). 

Vanrell, M.M. (2023). Llengua. Dins Memòria del CES 2022 (pp. 614-624). Consell Econòmic i Social.

L’ús del català en les proves de selectivitat es manté en un nivell molt semblant al dels anys anteriors, al voltant del 80%. Els alumnes de Menorca com en anys anteriors són els qui usen més el català i els d’Eivissa els qui l’usen menys, a causa, en gran part, del retrocés de l’ús d’aquesta llengua en els centres privats i concertats d’aquesta illa.

L’oferta de formació en llengua catalana es recupera a poc a poc dels efectes de la pandèmia. També s’han ofert més tallers per a col·lectius concrets o que treballen habilitats lingüístiques específiques. Aquesta recuperació la veim també en els certificats de coneixements de català emesos per diferents organismes. El 2022, per primera vegada, s’ha superat el nivell dels emesos abans de la pandèmia.

El 2022 la II Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) es va dur a terme en format virtual a la Universitat d’Oxford. L’objectiu d’aquest esdeveniment és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català. S’hi han inscrit 27 persones, prop d’un 40% de les quals provenen d’universitats de fora del domini lingüístic català. El Premi Aina Moll el va obtenir Tristan Lee, de la Universitat de Cambridge, amb un treball sobre el català de l’Alguer.

Val la pena dir que durant el 2022 la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears va organitzar tota una sèrie d’esdeveniments per promoure l’ús del català, com per exemple la VI Jornada de Dinamització Lingüística, i va publicar la memòria de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears i el cinquè Informe de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

La Direcció Insular de Política Lingüística del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular va impulsar un treball de camp per estudiar la situació i l’ús del català al petit comerç de Palma i també una campanya per fomentar-ne l’ús. La mostra recollida va ser de més de 1.100 petits comerços. (Més informació). 

Melià, J. (2023). Somriure amb la gramàtica. Lleonard Muntaner Edicions.

Els parlants no necessiten haver passat un procés d’escolarització per saber la gramàtica de la seva llengua, és a dir, són capaços de seguir-ne les normes estructurals internes sense tenir-ne cap noció teòrica. L’objectiu del llibre és explicar la relació que s’estableix entre la comprensió dels acudits en una llengua i el grau de coneixement gramatical que en tenen els parlants. D’aquesta manera, Melià parteix d’acudits per explicar gramàtica. (Més informació). 

Mañas-Navarrete, I., Guijarro-Fuente, P., i Bello-Viruega, I. (2023). The Acquisition of Copula Alternation Ser/Estar and Adjective in L1 Russian, Spanish Heritage Speakers. Languages, 8(4), 269.

En aquest estudi els autors pretenen determinar la competència en la selecció de la còpula adjectiva en els verbs ser i estar en un grup de parlants de castellà com a llengua d’herència criats a Rússia i comparar-la amb la dels parlants de castellà com a segona llengua. Els resultats mostren una competència més elevada en els parlants de castellà com a llengua d’herència que en els parlants de castellà com a segona llengua. Això apunta als possibles beneficis en el procés d’adquisició d’una exposició primerenca a la llengua. (Més informació). 

Corbera, J. (2023). Una petita mostra de l’empobriment del lèxic mallorquí modern. Dins E. Casanova, J. Colomina i M. Sifre (Ed.), Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí (pp. 199-213). Diputació de Castelló.

En aquest capítol, l’autor pretén demostrar la riquesa lèxica del mallorquí de final del segle XIX. Per fer-ho es basa en el Vocabulario mallorquín castellano con esclusión de las palabras que son iguales o casi iguales en español y [de] las derivadas que, mediante las reglas que se expresan es sumamente fácil su formación, que data de 1881, i del Diccionario manual o Vocabulario completo mallorquín-castellano, que data de 1859.  

Uth, M., i Vanrell, M.M. (2023). Multilingüismo y turismo: visiones desde la península de Yucatán y Mallorca. Energeia, VIII, 104-130.

El turisme és un fenomen territorial de contacte lingüístic i cultural que té impactes significatius tant en les societats receptores com, tot i que en menor mesura, en les societats d’origen dels turistes. A més de les repercussions territorials i medioambientals, la pràctica turística deixa petjada en la cultura, la sociodemografia i la identitat de les destinacions turístiques. Aquest treball aborda la relació entre el turisme i el multilingüisme, comparant el litoral de l’estat de Quintana Roo, a la península del Iucatan, Mèxic, amb l’illa de Mallorca. L’objectiu principal és identificar tant els punts en comú com les diferències entre les dues regions en el marc dels aspectes sociolingüístics que s’han esmentat anteriorment. Això permetrà distingir les dinàmiques lingüístiques regionals relacionades amb el turisme, d’una banda, d’aquelles dinàmiques que operen a nivell global o transatlàntic, de l’altra. D’aquest manera, s’espera contribuir a una comprensió més profunda de les dinàmiques sociolingüístiques de les característiques de cadascun dels dos contexts i establir les bases per a futurs treballs de tipus empíric. (Més informació). 

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears

Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears presenta els resultats de l’estudi duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística, els objectius principals del qual són:

1. Comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre joves en diferents contextos.

2. Aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística.

3. Analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per a implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre els joves.

(Més informació). 

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

El treball «Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca», d’Ivan Solivellas, publicat a la revista Zeitschrift für Katalanistik, analitza els principals tòpics del discurs diferencialista a través d’un conjunt d’articles publicats al diari de Menorca a la secció «Rallant en pla». Les diferents publicacions s’han analitzat temàticament a fi de delimitar les idees principals i secundàries que fonamenten l’argumentari diferencialista, així com el discurs polític subjacent, contrari a la normalització lingüística. Es tracta, per tant, d’una contribució més a l’estudi del diferencialisme lingüístic, que parteix de treballs previs (Duane 2017, Boix-Fuster, 2020, Solivellas, 2021) (més informació). 

Corbera, J. (2023).Junts i juntes (és a dir, separats). Llengua Nacional, 123, 20-22.

Al volum 123 de la revista Llengua Nacional, Jaume Corbera hi publica l’article «Junts i juntes (és a dir, separats)», que fa referència a la qüestió del desdoblament de gènere que han adoptat certes llengües romàniques i se centra en el cas del català. L’autor critica aquesta pràctica, ja que considera que no hi ha hagut confusions en l’ús del masculí genèric en la llengua catalana. Així mateix, Corbera elabora una recensió de la guia Llenguatge per la igualtat Guia general, de l’Institut Balear de la Dona, que promou el desdoblament i proposa evitar l’ús d’adjectius de doble forma (més informació).