Categoria: Sense categoria

Solivellas, I. (2024). Ensenyament significatiu i llengua normativa: Reflexions al voltant d’una experiència docent en curs. Dins A M. Fiorucci, R. Roig-Vila, G. Crescenza i A. Sánchez Ronco (Eds.), Innovación educativa y transformación de la sociedad (pp. 252-261). Dykinson.

La innovació és un element fonamental per a la reflexió docent i la millora de l’activitat educativa en tots els àmbits de l’ensenyament, inclosa la universitat. Tanmateix, els projectes d’innovació docent són menys freqüents a les universitats, especialment en estudis que no se centren en la didàctica. Per aquest motiu, aquest capítol reflexiona sobre una experiència docent en curs, el projecte “Llengua normativa i ensenyament significatiu: entre la teoria i la pràctica”, que té com a objectiu coordinar les tres assignatures de Llengua Normativa del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears, així com millorar la tasca docent perquè els estudiants puguin dur a terme un aprenentatge més significatiu. El capítol, basat en el constructivisme i el professionalisme reflexiu, explica com s’està desenvolupant aquest projecte (en què consisteix, quines mesures s’han implementat, etc.), quins reptes planteja (amb especial atenció a l’avaluació formativa) i quins resultats s’espera obtenir. (Més informació). 

Cremades, E. (2024). Authorship Analysis, Social Networks and Catalan. Can we Distinguish X Users by Gender and Age? Tertium Linguistic Journal, 9 (1), 193–218. https://doi.org/10.7592/Tertium.2024.9.1.295

Aquest article presenta dades que poden ajudar a determinar si factors com el gènere o l’edat poden esdevenir significatius en l’anàlisi de l’autoria a través de la xarxa social X en català. Tenint en compte els principis de la lingüística forense (en particular, l’anàlisi de l’autoria i l’estil idiolectal), s’han analitzat 500 publicacions des d’un punt de vista estilístic, centrant-se en tres aspectes discursius: trets específics de la xarxa X, variables pragmàtiques i variables estilístiques. Contràriament al que alguns autors han trobat per a usuaris d’aquesta xarxa en anglès (Cicres, 2015), l’article mostra que, en català, les emoticones, les exclamacions o la multiplicació de lletres no són trets distintius per al gènere o l’edat. Tanmateix, elements com la concatenació d’etiquetes, l’ús d’enllaços, la intensificació dels pronoms de primera persona, l’ús de majúscules o l’ús de punts suspensius poden ser significatius per a l’edat ⎯però no per al gènere. Aquest article constitueix, doncs, un primer pas cap a la identificació d’elements realment distintius en l’ús de la xarxa social X en català, tot i que calen més estudis, amb corpus més amplis, per confirmar aquestes tendències. (Més informació).